El segle d’Or de la Marina Catalana

El segle d’Or de la Marina Catalana

El 1778,  la signatura del Decret de Lliure Comerç amb Amèricapermetia a la fi, que els comerciants catalans poguessin desenvolupar la seva activitat comercial amb el Nou Món, afermant les bases de la revolució industrial i de la recuperació econòmica. D’aquesta manera, aquesta empenta va suposar el desenvolupament de la flota mercant catalana, donant lloc al que es coneix com el Segle d’Or de la Marina Catalana.

El discret comerç que Catalunya havia mantingut amb Amèrica durant el segle XVI i XVII era degut a la política proteccionista espanyola que obligava a canalitzar tota l’activitat comercial a través del port de Cadis. La signatura del Decret de Lliure Comerç amb Amèrica va permetre però, que des de Catalunya, a poc a poc s’organitzés la sortida directa de vaixells cap a Amèrica tenint com a única obligació parar a Cadis per enregistrar la càrrega. D’aquesta manera, Catalunya es va anar conformant com a primera potència d’exportació de productes nacionals, consolidant la seva flota mercant com una de les més importants de l’època.

L’empenta del comerç català sorgí de la recuperació que experimentà l’agricultura i de la canalització que es feia de l’excedent cap al nou mercat americà. La demanda d’ultramarins va reorientar d’aquesta manera, bona part de la producció cap a l’exportació, especialitzant alguns conreus i aliments elaborats com ara el vi. A més a més, s’exportaven aiguardents, indianes, vidres, ceràmiques, articles de cuiro, productes metal·lúrgics, paper, etc. Igualment, nous productes com ara el cacau, la fusta i sobretot el cotó i la canya de sucre irrompien a Europa i s’anaven incorporant a la dieta quotidiana.

Tot i així, a finals del segle XIX, el vapor i altres avenços tècnics van arraconar la flota velera catalana incapaç d’incorporar noves tecnologies, a la vegada que la pèrdua de les colònies espanyoles va suposar el tancament de molts mercats per als productes catalans.

La construcció de la flota mercant catalana

Un dels condicionants clau que van permetre el desenvolupament de l’activitat comercial, va ser el desenvolupament de la flota mercant.

La nova burgesia mercantil va impulsar la construcció de vaixells a totes les drassanes de la costa catalana: Barcelona, Mataró, Blanes..., moltes de les quals van desaparèixer amb l’aparició de les naus a vapor. Va ser a poblacions com Barcelona, Masnou, Mataró, Arenys, Canet, Blanes, Lloret o Sant Feliu de Guíxols on es va experimentar una activitat molt gran de construcció naval.

La construcció de vaixells es feia a les drassanes que se situaven a les platges. En aquesta activitat es necessitaven centenars de persones, i no calien unes instal·lacions sofisticades, tan sols eren necessaris bons mestres d’aixa que transmetien el coneixement de generació en generació, i també calia molta fusta.