La meteorologia

La Barcelona World Race travessa gairebé totes les zones macroclimàtiques del món i té la dificultat tàctica afegida de la navegació pel Mediterrani i el pas dels estrets de Gibraltar i Cook.

Barcelona – Estret de Gibraltar
És el tram mediterrani i té unes 530 mn (983 km). Les prediccions meteorològiques hi són més difícils de precisar que en oceà obert, per les peculiaritats orogràfiques de les costes, la proximitat de les quals proporciona situacions molt variables i canviants amb poques milles de diferència. És un tram tàcticament difícil.

El pas de l’estret de Gibraltar
Pot ser un dels punts més conflictius segons els vents que hi bufin. Si hi ha temporal de ponent a l’anada o de llevant a la tornada, els 60 peus IMOCA poden ser sotmesos a una dura prova.

De Gibraltar a les illes Canàries
És un tram d’unes 640 milles (1.222 km). Els vaixells hi navegaran tot buscant els alisis del NE.

El pas de les illes Canàries
Un punt tàctic delicat serà afrontar el pas entre les illes, perquè el vent s’hi canalitza i hi provoca notables variacions d’intensitat. També s’haurà de considerar curosament el pas a sotavent de les illes, on hi ha diverses zones sense vent com a conseqüència del perfil orogràfic.

De les Canàries a l’equador
Els vaixells poden fer-hi de 1.700 a 1.900 milles segons per on decideixin travessar les calmes equatorials. En la primera part d’aquest tram els alisis els impulsaran, però aquests vents aniran minvant a mida que els vaixells s’acostin a la línia de l’equador. De l’estabilitat d’aquests vents del NE depèn en bona part la tàctica que seguiran els navegants.

El pas de la zona equatorial
És una altra de les zones més conflictives de la regata. És el pas dels doldrums, la zona de convergència intertropical. És un anell de grans calmes que envolta el planeta i que té diferents gruixos en funció de la zona geogràfica i l’època de l’any. Pot arribar a 300 milles de gruix. Durant la segona meitat de gener, la “porta” més bona per travessar els doldrums sol ser al voltant dels 30° W. Es poden necessitar fins a quatre dies per travessar la zona; una vegada allà els velers poden buscar vent al voltant dels nombrosos xàfecs que s'hi originen.

De l’equador al cap de Bona Esperança
En el descens de l'Atlàntic Sud els vaixells recorreran de 3.200 a 3.600 milles. Aquí tot dependrà del règim dels alisis del SE, que bufen a l'hemisferi Sud, i de les evolucions de l'anticicló de Santa Helena. Tan aviat com els vaixells baixin de latitud i s'aproximin al paral·lel 40° començaran a afrontar els “40 Rugents”, vents molt forts de l'oest que aixequen un onatge enorme.

La travessia de l'Índic Sud
Des del cap de Bona Esperança al sud de Tasmània els navegants travessaran la zona més dura de la regata: l'Índic Sud. Seran més de 5.000 milles navegant de ple en les borrasques del sud amb el fred i la humitat dels “40 Rugents”. La tàctica consistirà aquí a situar-se tan bé com es pugui en relació a les borrasques que generen aquests vents.

De Tasmània a l’estret de Cook
És un tram que travessa una zona meteorològica de canvis molt bruscos que també pot ser tàcticament complicada. Aquí pot ser que les condicions meteorològiques portin alguns vaixells a optar per passar per l'estret de Bass, que separa Austràlia de l'illa de Tasmània.

El pas de l’estret de Cook
El pas de l'estret entre les illes Nord i Sud de Nova Zelanda acostuma a fer-se amb vent fort. Aquí els regatistes avaluaran la possibilitat d'aturar-se a Wellington per fer reparacions. La parada hauria de ser de 48 hores com a mínim.

La travessia del Pacífic Sud fins al cap d'Hornos
Serà una travessia de més de 4.000 milles en la qual els navegants entraran de nou en els “40 Rugents”. L'aproximació al temible cap d'Hornos es farà per una zona en la qual poden trobar-se densos bancs de boira. Aquí la gestió de les borrasques s’haurà d’adaptar a l'obligat pas del cap. Les condicions a Hornos poden ser molt dures si el vent bufa del NW accelerat per la serralada andina.

Del cap d’Hornos a l’equador
La remuntada de l'Atlàntic Sud s’allargarà unes 3.900 milles. El primer dilema tàctic serà per quin costat deixar l'arxipèlag de les Malvines. El segon, com fer front a l'anticicló de Santa Helena, que enviarà vents de cara, per la qual cosa els navegants tindran tendència a acostar-se a les costes del Brasil. En els doldrums es produirà la mateixa situació que en la “baixada”.

De l’equador a l’estret de Gibraltar
Un tram d'aproximadament 2.550 milles en el qual els regatistes hauran de negociar l'anticicló de les Açores. És un tram en el qual les opcions tàctiques poden resultar decisives en funció de les distàncies que separin els vaixells entre ells.

El pas de l’estret de Gibraltar i el tram fins a Barcelona
Les situacions seran semblants a les de l’anada.