25.000 milles per tots els oceans

El recorregut de la Barcelona World Race dóna la volta al món, de Barcelona a Barcelona, per la ruta que es denomina "dels tres caps". És a dir, en haver salpat de Barcelona els vaixells travessen l'estret de Gibraltar i després de baixar per l'oceà Atlàntic, deixen els caps de Bona Esperança, Leeuwin i Hornos per babord i el continent de l'Antàrtida per estribord. El reglament de la regata obliga a passar per l'estret de Cook, a Nova Zelanda, i per unes portes de seguretat.

La longitud aproximada del recorregut és de 25.000 milles nàutiques (46.300 km) per l'ortodrómica, la ruta més curta sobre la superfície de la Terra. El guanyador de la primera edició, el Paprec-Virbac 2 de Jean-Pierre Dick i Damian Foxall, va emprar 92 dies, 9 hores, 49 minuts i 49 segons en cobrir el recorregut, cosa que significa una velocitat mitjana d'11,13 nusos.

Les portes de seguretat

Les portes de seguretat s'estableixen per limitar el descens dels vaixells a zones perilloses, sigui per la presència de gels flotants o per estar massa allunyades dels serveis de salvament marítim dels països australs.

Els límits d'aquestes zones depenen de l'evolució de la banquisa (els gels flotants polars), per tant es donaran a conèixer l'u de novembre del 2010, dos mesos abans de la sortida.

Penalitzacions per parada a terra

Cap parada abans del meridià 140è no serà penalitzada. Aquest meridià coincideix amb la longitud de l'extrem sud-est d'Austràlia, abans de l'illa de Tasmània, A partir d'aquest meridià i fins a l'arribada a Barcelona tota aturada a terra ha de ser com a mínim de 48 hores.

Els Trofeus de Velocitat

En aquesta edició s'estableixen trams entre les longituds dels passos naturals obligats. A cada tram s'hi associa un "trofeu de velocitat", és a dir, una classificació en funció del temps que hagi emprat cada vaixell en cobrir-lo, independentment del lloc de la classificació en què ho hagi fet.

Els trofeus són els següents: