La Barcelona World Race 2007/08

En la primera edició de la Barcelona WorldRace van participar nou barcos, entre els 18 navegants dels quals hi havia una representació dels millors regatistes en solitari i a dos del món, pertanyents a set països: França (9), Espanya (4), Regne Unit (1), Austràlia (1), Estats Units (1), Irlanda (1) i Suïssa (1).

La sortida es va donar a les 13 hores de l'11 de novembre del 2007. Deu dies abans s’havia obert el Village en el Moll de la Fusta de Barcelona, on el públic va poder apreciar de prop els vaixells. Va ser un esdeveniment ciutadà de primer ordre: entre els assistents al Village i els que van seguir la sortida de la regata van sumar 500.000 persones; a més a més, hi va haver 650 vaixells al mar.

La regata va transcórrer molt lenta fins més enllà de les Illes Canàries a causa de la falta de vent a la Mediterrània i de l'absència dels alisis previstos després de Gibraltar. Després del pas de l'equador, el ritme de la navegació es va accelerar i es va registrar una intensa lluita al capdavant de la flota, especialment entre el Paprec-Virbac 2 de Jean-Pierre Dick i Damian Foxall i el PRB de Vincent Riou i Sébastien Josse. A l'Atlàntic Sud els navegants van demostrar com amb la navegació en doble es poden portar els barcos al màxim de les seves possibilitats. A bord de l'Hugo Boss, Alex Thomson i Andrew Cape van batre el rècord de les 24 hores amb més de 501 milles navegades (928,4 km).

Abans de l'Índic es va registrar el primer abandonament, el de l'Estrella Damm de Guillermo Altadill i Jonathan McKee, que es van veure obligats a retirar-se a Ciutat del Cap a causa d'una avaria en els timons. Ja a l'Índic, la duresa dels "quaranta rugidors" (la zona de forts vents de l'oest situada per sota del paral·lel 40º S) va causar tres abandonaments més: el del PRB de Vincent Riou i Sébastien Josse; el del Delta Dore de Jérémie Beyou i Sydney Gavignet i el del Veolia Environnement de Roland Jourdain i Jean-Luc Nélias, tots tres per ruptura del pal. Després d’aquesta cadena d'incidents, el Paprec-Virbac 2 va quedar com a líder destacat, seriosament amenaçat per l'Hugo Boss.

Més endavant tres vaixells es van detenir a Wellington per reparar i van haver de romandre al port neozelandès les 48 hores de penalització prescrites pel reglament: l'Hugo Boss, el Temenos II de Dominique Wavre i Michèle Paret, i el Mutua Madrileña de Bubi Sansó i Pachi Rivero.

La segona meitat de la regata va registrar dos duels emocionants: el que van mantenir el Paprec-Virbac 2 i l'Hugo Boss, que va recuperar admirablement part del temps perdut a Wellington, i el del Temenos II i el Mutua Madrileña. La pujada de l'Atlàntic Sud es va realitzar gairebé tota amb vents de proa, cosa que va alentir encara més la regata i va incrementar-ne l'emoció, ja que en alguns vaixells es va haver de racionar el menjar. El Paprec-Virbac 2 va anar consolidant el seu lideratge i a l'Atlàntic Nord va tornar a agafar un sòlid avantatge a l'Hugo Boss. El pas de Gibraltar va ser especialment dur per als quatre primers, que es van trobar amb un fort vent de llevant i un onatge molt fort de proa. Finalment el Paprec-Virbac 2 va creuar com a guanyador la línia d'arribada davant el Port Olímpic de Barcelona l'11 de febrer de 2008 a les 21:49:49.