Trenta inscrits,  setze dels quals són debutants i catorze veterans. Són dinou els que presenten embarcacions d’última generació, amb dissenys innovadors i apassionants. Aquesta edició de la Vendée Globe assegura un nivell excepcional de competitivitat i emoció. Cal remuntar-se a la Whitbread de 1981/82 per trobar vint-i-nou participants a la línia de sortida. És un èxit sense precedents que, sens dubte, ens oferirà més de tres mesos d’autèntic plaer a tots els aficionats a la vela oceànica. Unai Basurko hi serà, seguint el deixant de José Luis Ugarte.1

Thomas Ruyant en prototipus i Hugo Ramón en embarcacions de sèrie, foren els vencedors d’una brillant Mini Barcelona. En la seva cinquena edició, la regata baté el seu rècord de participació amb 35 unitats inscrites, consolidant-se ja com una clàssica del Mediterrani.1

Més de quatre dies va estar l'Educación sin Fronteras a la Mediterrània. Va tenir les millors condicions per creuar l'estret de Gibraltar, que Albert Bargués va aprofitar per qualificar de paradisíaques en relació amb les dels seus quatre oponents, però es va quedar sense vent en l'ascensió a Barcelona, una ascensió que es va convertir en anguniosa en la recta final, en la qual el vaixell amb prou feines es movia.1

El frenètic duel pel tercer lloc de la Barcelona World Race s’ha resolt definitivament, aquest diumenge 17, a favor del Temenos II. El vaixell suís va completar el pòdium de la regata, en cobrir el recorregut de la prova en 98 dies, 7 hores, 9 minuts i 10 segons. Finalitzava així un autèntic match race del equip Wavre-Paret contra el tàndem Sansó-Rivero, que van assolir la línia d'arribada en la matinada de dimarts, poc més d'un dia després. Els patrons espanyols van posar al límit el seu Open 60, però la sort els va ser esquiva en el tram final. 1

Aquest dilluns, 11 de febrer, el Paprec-Virbac 2 va creuar la línia d'arribada del Port Olímpic, i es va proclamar vencedor de la Barcelona World Race. Tres dies després, arribava l'Hugo Boss, assegurant-se el segon esglaó del pòdium. Només queden tres vaixells que recorren les seves últimes milles per aconseguir aquesta gran gesta de volta al món. El Temenos i el Mutua rivalitzen pel bronze a poques milles de Barcelona, mentre que l’Educación sin Fronteras, l'únic vaixell encara a l'Atlàntic, es prepara per afrontar Gibraltar. 1

La incontestable victòria de Jean-Pierre Dick i Damian Foxall és el resultat de la convergència de factors necessària per afrontar amb èxit una regata al voltant del món. Una regata al voltant del món com la Barcelona World Race no es guanya només amb la velocitat de l’embarcació i l’encert tàctic, cal controlar molts més factors perquè dos navegants recorrin 25.000 milles en les condicions més dures i aconseguir el primer lloc enfront la competència més dura que hagin

Al Pacífic i l'Índic se sofreix, però és a l'Atlàntic on es guanyen o es perden les regates oceàniques. Aquest oceà ha tornat a dictar sentència en la seva lenta ascensió.

1

En aquesta dotzena setmana de la Barcelona World Race, en la qual la competició va traspassar la mítica barrera dels 80 dies, la flota s’ho va seguir enginyant per a lliurar les seves últimes batalles a l'Atlàntic Nord. Poques milles queden fins a Gibraltar, la penúltima meta volant, però són molts encara els desafiaments a afrontar. A l'avantguarda de la flota, el Paprec-Virbac i l'Hugo Boss van seguir forcejant entre si…i contra l’anticicló de les Açores; en el centre, el Temenos II i el Mutua Madrileña van bregar en… i contra els doldrums, i a la rereguarda, El Educación sin Fronteras va seguir a la caça i captura dels cobejats alisis. La incertesa meteorològica amenaça amb posar-lo encara més difícil.1

En aquesta onzena setmana la Barcelona World Race va cobrar una nova dimensió. Tota la flota va començar a remuntar l'enyorat Atlàntic, un oceà familiar, però no per això exempt de contratemps. Contra vents impredictibles, contra falques anticiclòniques, contra doldrums…i contrarrellotge, la tornada a casa no serà una maniobra fàcil. El cronometre ja ha iniciat el compte enrere.1